THOMAS HOBBES

       Vida:

(Westport, Anglaterra, 1588-Hardwick Hall, id., 1679) Filòsof anglès. Fill d'un eclesiàstic, va quedar a càrrec del seu oncle quan aquell va abandonar a la seva família, després de participar en una baralla a la porta de la seva església. Va estudiar al Magdalen Hall d'Oxford, i en 1608 va entrar al servei de la família Cavendish com preceptor d'un dels seus fills, a qui va acompanyar en els seus viatges per França i Itàlia entre 1608 i 1610. A la mort del seu alumne, en 1628 , va tornar de nou a França per entrar al servei de Gervase Clifton.

En aquest país va romandre fins 1631, quan els Cavendish ho van sol·licitar de nou, com preceptor d'un altre dels seus fills. En 1634, acompanyant al seu nou alumne, va realitzar un altre viatge al continent, ocasió que va aprofitar per entrevistar-se amb Galileu i altres pensadors i científics de l'època. En 1637 va tornar a Anglaterra, però el mal ambient polític, que anunciava ja la guerra civil, el va portar a abandonar la seva pàtria i instal·lar-se a París el 1640.

Poc temps abans havia fet circular entre els seus amics un exemplar manuscrit dels seus Elements de la llei natural i política, dels que, en forma de dos tractats diferents, es van editar dues parts en 1650. A París va començar a publicar les diferents parts del seu sistema, començant amb el d'cive en 1642. en 1651 va abandonar França i tornar a Anglaterra, enduent-se el manuscrit del Leviatan, sens dubte la més coneguda de les seves obres, que s'editaria a Londres aquest mateix any.

En 1655 va publicar la primera part dels Elements de filosofia i en 1658, la segona. Aquestes dues obres completaven la trilogia iniciada amb De cive. Després de la restauració de 1660 va gaudir del favor reial, però les acusacions d'ateisme que li van llançar els estaments eclesiàstics el van portar a retirar-se de la vida pública. Durant els últims anys de la seva vida va fer una traducció en vers de la Ilíada i l'Odissea, i va escriure una autobiografia en versos llatins, quan finalment en 1679 mor.

     Ideologia:

"La monarquia com a forma de govern"

Encara que en l'època de Hobbes, es tenia la intenció llibertària per les guerres, i començava el concepte del govern lliure, ell donava suport a la monarquia com el govern idoni, en què el governant "estat" era triat per la població mitjançant el contracte social en què reflectien la seva voluntat de ser guiats pel monarca.

En aquest sentit Tomás Hobbes té un concepte clar que el govern "Estat" és indispensable per a la correcta funció de la societat i el contracte social consisteix en l'acceptació o llegat de les responsabilitats i l'ordre al rei, (Monarquia).

Hobbes afirma que al "estat de naturalesa" l'home viu una guerra de tots contra tots i és aquest mateix home, fins i tot en l'estat de naturalesa el que segueix sent un ésser racional i tendeix a superar el desordre i la inseguretat. Per tal d'aconseguir la seva seguretat i superar el perill que l'estat de naturalesa implica, "els individus cedeixen els seus drets en favor d'un tercer", el "Leviatan".

Perquè aquest acte tingui sentit, la sessió de drets a l'Estat ha de ser definitiva. Els drets no poden ser recuperats, és a dir, que l'Estat és omnipotent. Aquest Estat sobirà és la font única del dret, la moral i la religió.

Hobbes entenia que així com l'impuls mecànic i el xoc són els factors determinants del moviment dels objectes físics, així en la vida social ho són la utilitat i la gana de poder.