JOHN LOCKE

Vida:

John Locke nascut al Regne Unit el 1632 va ser un reconegut Filòsof, Metge i Teòric polític britànic, va establir les bases de la Il·lustració i el pensament liberal. Igualment és identificat per la seva gran aportació filosòfica, en descriure el Pensament Empíric.

Fill d'un advocat i propietari, qui havia servit com a Capità en la Guerra Civil d'Anglaterra, en 1640, John Locke va començar els seus estudis a l'Escola de Crist a Oxford, on va destacar com un brillant estudiant. En 1667, va aconseguir graduar-se com a Metge, i en 1656 va culminar un Mestratge en Arts. Així mateix, a partir d'aquest any fungiría com a tutor dins de casa d'estudis.

Igualment, a l'Escola de Crist a Oxford, Jhohn Locke establiria una relació d'amistat amb el futur comte de Shaftesbury, la qual cosa canviaria la seva vida. Aquest va convidar a Locke a mudar-se a Londres, per tal que exercís com el seu metge personal. Afermada una gran amistat i confiança entre el compte i Locke, aquest va anar delegant diverses responsabilitats de estil econòmic i polític, fins i tot nomenant com a secretari de Presentacions quan el compte va ser nomenat Canceller. Així mateix, va acompanyar a Shaftesbury quan en 1679 va liderar una Campanya en contra de la successió de Jacobo II la qual li va valer l'haver de exiliar-se a 1682, a Holanda, on Locke va acompanyar un any després. Tots dos tornaria a Anglaterra després de la coronació de Guillem III.

Finalment, va passar l'última dècada la va passar com a hoste del senyor Francis Masham i la seva dona. En aquest recinte, ubicat a la localitat d'Essex, Anglaterra, va morir el 28 d'octubre de 1704. És considerat un dels homes més influents de la història, a causa del impacte polític que va cobrar la seva obra, la qual va ser base de les revolucions liberals del segle XVII i XVIII.

Ideologia:

"L'Estat segons Locke"

"Per a mi, l'Estat és una societat d'homes constituïda únicament amb la finalitat d'adquirir, conservar i millorar els seus propis interessos civils. Interessos civils crido a la vida, llibertat, salut i prosperitat del cos; i a la possessió de béns externs, com ara els diners, terra, casa, mobiliari i coses semblants." J. LOCKE: Carta sobre la tolerància, 1689.

En els seus escrits polítics defensava la sobirania popular, el dret a la rebel·lió contra la tirania i la tolerància cap a les minories religioses. Segons el pensament de Locke i dels seus seguidors, l'Estat no existeix per a la salvació espiritual dels éssers humans sinó per servir els ciutadans i garantir les seves vides, la seva llibertat i les seves propietats sota una constitució.
Locke va partir dels principis del dret natural de la mateixa manera que Thomas Hobbes, va efectuar una abstracció considerant que l'home vivia, en una època pretèrita, en un estat de naturalesa en el qual no existia cap tipus d'organització social ni política.

En aquesta situació o estat primitiu l'home es regia per unes lleis naturals bàsiques, inspirades en últim terme per Déu, que li venien donades per la seva raó natural i que són evidents per si mateixes. Aquestes lleis o drets naturals són el dret a la vida, a la llibertat i la propietat; però en aquesta societat primitiva no existia ningú, cap persona, cap organisme, cap institució que vetllés pel seu compliment.
Ara bé, atès que no hi ha unes penes objectives establertes, l'home ofès, l'home a qui un semblant li ha usurpat algun dels seus drets, haurà d'aplicar la justícia pel seu compte i, obcecat pel furor momentani, pot deixar-se portar pel desig de venjança i aplicar càstigs excessius. A més, ningú li garanteix que en la seva defensa personal pugui realment aplicar-los, atès que el transgressor pot ser més fort que ell.

En conseqüència, l'estat de naturalesa és incomplet: li cal un poder moderador que reguli l'aplicació de la llei natural. Per suplir aquests inconvenients, aquestes mancances de la societat primitiva, l'home decideix viure en societat, en una societat política organitzada. Però, atès que els homes són per naturalesa lliures, el pas de l'estat de naturalesa a la societat organitzada no pot operar-se sinó pel consentiment mutu d'individus lliures. Així, els homes decideixen dotar-se d'uns organismes que vetllin per la preservació dels drets naturals i dictin les normes (lleis) necessàries perquè en aquesta societat política puguin viure lliurement.

La legitimació del poder, de l'estat, vindrà donada exclusivament en raó del lliure consentiment dels homes. En constituir-se en societat i formar un govern, aquests poden exercir directament el poder (mitjançant un sistema de democràcia directa), o bé poden triar uns representants i delegar el seu poder en un cos legislatiu (Parlament) encarregat d'elaborar les lleis que garanteixin el compliment dels drets naturals.