LA CONTROVÈRSIA EVOLUCIONISTA

En aquesta nova entrada parlaré sobre els principals punts de vista respecte a les teories evolucionistes, sobretot de les més importants com bé podrien ser la teoria de la selecció natural redactada per Charles Robert Darwin o el Creacionisme. He de esmentar que tot i que intentaré fer un seguit de exposicions de les teories, com a persona humana que sóc jo també tinc unes creences i és possible que em situi, sense donar-me'n compte, en un dels diferents bàndols.

Que és l'evolució?

Quan parlem de evolució parlem d' un canvi, aquest bé pot ser a millor o a pitjor, aquest canvi es realitza en les especies  en un llarg període de temps, no es instantani. La evolució no només comporta un canvi morfològic, també comporta un canvi en la estructura del ADN del ésser viu en qüestió; podríem arribar a parlar d' un canvi en la pròpia naturalesa del ésser viu.

Quines són les diferents teories evolucionistes?

Fixisme: (500 a.C)

El fixisme té una gran similitud amb el Creacionisme (teoria de la que parlarem més endavant), aquesta teoria defensa que les especies actuals, han estat així des de el inici dels temps de la creacio divina, per tant, les especies serien immutables des de el moment en el que van ser creades, els fòssils serien restes dels animals que van morir en els diluvis bíblics o bé capricis de la naturalesa.
El punt principal que diferencia aquesta teoria de la teoria creacionista es que en aquesta s' hi esmenta a Deu com a creador i en l' altre es parla d' un ésser intel·ligent.

Creacionisme: (s.V i XV)

Segons el creacionisme, el origen de tot el que coneixem esta única i exclusivament creat per un ser intel·ligent. Es basen en que els diferents éssers vius que hi ha a la terra són massa complexos com per haver sorgit per el atzar, segons ells, ha d' haver un ser superior i poderós el creador i el dissenyador de tot. Segons els creacionistes, la terra no té més de 6000 anys i que les especies han romàs immutables des que van ser creades. En el debats televisius acostumen a, simplement, nega i refusar les diferents explicacions científiques basant-se en la bíblia.

Lamarkisme: (1773)

El lamarckisme és la primera teoria científica que no es basa en un ser suprem. Lamarck va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals basades en l'herència dels caràcters adquirits. Aquesta teoria esta actualment desacreditada. Lamarck deia que:

1- Tots els éssers vius han evolucionat des d'un o uns pocs tipus simples d'organismes.
2- Les espècies actuals evolucionen des d'espècies preexistents.
3- L'aparició de les espècies és gradual i triga molt de temps a produir-se.
4- L'extinció de les espècies és resultat de la competència entre les espècies o canvis en el medi als quals no van poder adaptar-se. Per exemple: canvis climàtics.

Segons Lamarck, la necessitat crea l' òrgan. Defensava que els éssers vius evolucionem segons les dificultats que el medi ens imposa, es a dir, les girafes tenen el coll tant llarg perquè a mesura que les
fulles més baixes d' un arbre s' anaven esgotant, les girafes havien de tenir un coll més llarg per arribar a menjar les fulles, no era un canvi instantani, sinó que a mesura que aquestes girafes s'anaven reproduint, els fills anirien tenint un coll més llarg.

Darwinisme o teoria de la selecció natural: (1858)

Charles Darwin va ser un naturalista anglès del segle XIX conegut per redactar la famosa teoria de la selecció natural.

Darwin deia que:

1- El nombre d'individus en les poblacions tendeix a incrementar-se de forma geomètrica.
2- Aquest nombre, però, sol romandre estable perquè l'ambient té recursos limitats i, per tant, solament una fracció de la descendència sobreviurà i es reproduirà amb èxit.
3- Aquells que sobreviuen i es reprodueixen difereixen d'aquells que moren, perquè els individus en una població no són idèntics a causa de la variació heretada.
4- La probabilitat de sobreviure i reproduir-se determina quines variacions seran les que perpetuaran l'espècie.
5- La selecció natural resulta de l'acumulació de caràcters heretables avantatjosos, eliminant aquells que són desfavorables.

Segons Darwin, no és el organisme més fort o el més àgil o el més ràpid el que sobreviu, sinó el que millor s' adapta al entorn ja que serà aquest el que perpetuarà la espècie. per exemple: si en una illa el fruit més comú es un fruit amb un recobriment extern molt duur, els ocells amb un bec més gros són els que finalment s' imposaran davant els altres ocells amb el bec més petit ja que seràn els que es podran alimentar amb una major facilitat.

Darwin també va parlar sobre l' evolució de l' home, diu que tots els homes provenim d' alguns primats, els quals van sofrir un seguit de canvis fins a arribar a constituir l'actual espècie d' Homo sapiens sapiens. Per començar, els homínids van passar de ser quadrúpedes a ser bípedes el que va comportar un lliure moviment de les mans i una millor capacitat per controlar-les, la nostra capacitat cranial va augmentar, el que va comportar que poguéssim construir eines, la nostra mandíbula es va encongir ja que ja no era necessari una elevada força mandibular i ens podíem permetre ocupar aquell lloc restant per al nostre cervell, varem desenvolupar un llenguatge i com efecte residu varem perdre el pelatge.


Només hi han aquestes 4?

No, hi ara, n' hi han moltíssimes més, aquestes són les més importants. Avui en dia es segueix investigant sobre altres possibles formes per les quals ens varem originar, s' han anat establint noves teories com el Neutralisme (1968), el Neodarwinisme (1930), el Neolamarckisme (1948), el Pautacionisme (1972), ... però degut a que són teories tant recents, que el seu nombre de seguidors és, actualment, minúscul i que a més, encara tenen espais buits per els quals encara no es posen d' acord, he decidit el no esmentar-les i deixar-les a una altra banda.

Va ser Darwin el primer en dir que descendim dels primats?

No. Malgrat que Darwin va escriure un dels primers tractats aportant la idea de que l' home procedeix d'un ésser comú que també va originar a altres primats, el concepte de semblança amb aquests animals no era nou. De fet Linneo (botànic, científic, metge, i zoòleg) va classificar a l'espècie humana dins dels primats i va denominar a la nostra espècie Homo sapiens .

Com es que hi ha tanta gent que creu en teories com el Creacionisme, les quals no tenen cap fundament científic?

La resposta a aquesta pregunta es relativament senzilla, el pes de la religió en el món actual, tot i que el nombre de persones atees a augmentat en gran mesura, la religió segueix tenint un gran nombre de seguidors, els quals no accepten cualsevol idea que contradigui el que està escrit a la bíblia.

Els principals defensors d' aquesta teoria acostumen a ser gent de una edat avançada o gent que ha estat tota la vida educada sota la paraula de la religió. Com veiem, els anys en els que es va originar teories com el fixisme o el creacionisme, són etapes de la humanitat en les que la religió tenia pràcticament el mateix poder que el estat o inclús superior i per tant, no hi havia diversitat de pensament. Això va perdurar durant moltíssims anys fins que els científics es van donar compte de que el que explicava la bíblia no tenia cap tipus de sentit.

Conclusio final:

Després del llarg recull d' informació, hem pogut observar que l' evolució és un tema controversial del que tothom en pot parlar pero a la vegada ningú té raó. Tot i que podem establir que la teoria darwinista es la que més es pot apropar a la realitat, mai podrem estar cent per cent segurs sobre si és correcte o no. Al contrari que a la religio, les teories cientifiques són aixo, teories, el que significa que sempre es poden afegir modificacions o fins i tot canviar-la completament i elavorar-ne una de nova, cosa que la religio no pot fer, un altre terme es que les teories cientifiques es basen en probes comprobables, al contrari que les no-cientifiques. Per aixo, em quedo amb la teoria darwinista i no amb cap altre, perque en podem comprobar els fets.